La història del Surf es remunta a fa més de 500 anys a les Illes de Polinèsia. L'explorador anglès James Cook va arribar a les illes de Hawaii en 1778, i amb això una repressió de les cultures autòctones, de manera que l'esport va començar a perdre auge. No va ser fins poc després d'iniciat el segle XX que es va recuperar gràcies a l'interès de turistes i militars nord-americans a l'illa (recordem que el complex portuari Pearl Harbor s'ubica en aquest arxipèlag). Altres versions indiquen que després que els pobladors de les illes assassinessin a Cook i part de la seva gent, els descendents dels reis hawaians es van ajuntar per reprendre l'hàbit de muntar les ones. Va ser a la platja Waikiki, a la costa sud de l'illa Oahu que un grup de 10 persones, entre elles Duke Kahanamoku, considerat el pare del surf modern, reprenguessin la vella pràctica prohibida pels europeus. Anys més tard es va fer popular a les costes de Califòrnia i després d'Austràlia, estenent així al que coneixem en l'actualitat. Per a la data hi ha moltes variants de l'esport amb la inclusió del vent com Kitesurf i Surf de vela, i altres terrestres com l'skate i snowboarding.
Per la dècada dels 60, ja el surf era conegut en diversos països dels cinc continents. A Llatinoamèrica, Perú i algunes zones de Xile, com Pichilemu, repunten en la pràctica. A Veneçuela, encara que es dóna més el Kitesurf per les condicions del vent, generalment es practica a la costa centre-oriental del país, per ser els llocs més idonis quant a les ones. Com bé diu Arianna Quintero en el seu llibre Guia Extrema (2007-08), en el nostre territori la temporada d'onades s'aplica de novembre a abril, gràcies a les corrents freds que vénen del nord. D'agost a novembre, l'època de vacances, per a aquells que encara poden donar-se aquest luxe, és la temporada d'huracans a l'oceà Atlàntic, el que provoca bones ones en el carib, i per tant, en les costes veneçolanes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario