Surf

La importància de les ones

Un factor important a considerar és la mida i la forma de les ones. És així com hi ha onades lluny de la vora i onades a prop de les ribes. Aquestes últimes tendeixen a ser més perilloses ja que, si no es té cura, es pot ser arrossegat per ella fins a la riba o, en el pitjor dels casos, cap al fons marí. Aquest últim no és un detall: l'onada varia segons el tipus de fons en què es trenca, aquest pot ser un fons de sorra, roca o coral. En els fons de corall no és molt recomanable surfejar, sobretot si vostè està començant. Un altre tipus de perill solen ser les ones que trenquen de forma brusca i no progressivament, aquestes es denominen "barra" i no és possible prendre.

D'acord amb el lloc en què ens trobem, s'han establert les mesures de grandària de les ones. Per exemple a Canàries, es mesuren per darrere, a Espanya, en canvi, es fa per la part de davant, de arran de mar al punt més alt de la carena. Una forma usual de mesurar-la és comparant l'onada amb el cos humà. D'aquesta manera és possible classificar en tres grups:
Les onades "petites" (Ona d'espatlles): Normalment utilitzades per lliscar cap a altres superfícies, i no als surfeo pròpiament tal, el surfista tendeix a nedar recolzat sobre la taula a la recerca d'ones més grans.
Les onades "mitjanes" (Ona de cintura): Una onada ideal per aprendre a surfejar, i la més fàcil de trobar. No obstant això, solen ser enganyoses.
Les onades "grans" (Ona d'home i mig): Són les més cobejades, així com les més perilloses. Aprendre a surfejar sobre elles és tot un èxit.

Fotos.

CURIOSITATS SOBRE SURF

Surfistes solidaris per les platges de la península:

Curiosa imatge presa a l'estiu de 2005 en una platja de la cornisa cantàbrica. A l'aparcament de la cala, el nom ometem, la gent del surf han posat un cartell alertant sobre la presència habitual per aquells lars dels "amics de l'aliè" que tracten de donar el pal en els vehicles aprofitant que els surfistes passen llargs períodes de temps a l'aigua. Encara que s'observa que el cartell és d'allò més rudimentari, iniciatives com aquesta, tenint en compte que s'han donat casos similars en diverses platges al llarg dels darrers anys pel nostre litoral, són però que molt d'agrair. ¡¡¡Així que ja saps, si veus alguna cosa com això en els teus viatges surfers ... al lloro!!!.

El record de les sobrades:

Va passar durant el Quiksilver Pro celebrat a Snapper Rocks (el "superbank" de la Gold Coast Australiana) al març de 2005. En un d'aquests dies a l'espera de les millors onades per a la competició va aparèixer un enorme transport especial amb la taula més gran mai construïda, una sobrada de la mà de Quiksilver Cliqueu per veure la imatge que va deixar atònits a tots els que trobaven per allà. Alhora anava una grua descomunal que se situava al seu costat per descarregar la major taula de surf fabricada en la història. Després de la peculiar maniobra es va procedir a posar la quilla, que com es pot apreciar en la imatge semblava més d'un veler que d'un Surfboard. I després de portar el "cacharrito" l'aigua, es va aconseguir batre el rècord mundial de personal Surf:!!! 42 surfers sobre d'una taula ¡¡¡. Desconeixem qui va tenir l'honor de lligar-se el "leash" (invent) al seu turmell, i tampoc sabem quantes pastilles de parafar van ser necessàries, però del que sí estem segurs és que ningú els va saltar l'onada.

  

Crònica de la Vaca Gegant 2011

Menys gegant del que s'esperava, però brillant. Així s'ha comportat avui l'esperada Vaca de Quiksilver. Abarrotats s'han vist els penya-segats de la santanderina "Pedrera de Cueto", lloc que ha vist profanada la seva habitual tranquil.litat quotidiana per convertir-se en tribuna d'excepció del que ja s'han convertit en el major i més mediàtic espectacle del surf d'onades grans en Espanya. Des de primera hora de la jornada l'expectació ha estat màxima. No marcava en el rellotge les 9 del matí i ja s'apreciava a la zona un important trasbals de vehicles. Entre l'enrenou de cotxes, començaven a aparèixer els primers competidors que acceleraven el seu pas per acostar-se al penya-segat i revisar les ones. El check-in de les 09:30 hores resultaria decisiu per decidir si la competició finalment es tirava a l'aigua. Competidors i organitzadors es reunien per analitzar les condicions marítimes i decidir així el futur de la prova. Algunes ones soltes al voltant dels 4 metres servirien per apressar la decisió de posar en marxa la competició.

 La primera mànega de la jornada, d'una hora i quart de durada i vuit surfistes integrants, trepitjaria l'aigua depassades les 11 del matí. Les condicions semblaven estables i es van veure les primeres baixades crítiques, com les executades pel basc Asier Muniain, el portuguès Joao Macedo, el britànic Andrew Cotton o el càntabre Dani Pablos. Després de dos o tres potents sèries d'onades, la mar va començar a decréixer. El trànsit de la primera a la segona mànega va resultar inquietant doncs semblava que les ones començaven a minvar. Però, coincidint amb la plenamar, una poderosa sèrie despertaria el deliri del nombrós públic i posaria en safata les condicions per a possibilitar espectaculars cavalcades dels càntabres Michel Velasco i Óscar Gómez, l'irlandès Al Menia i el basc Ibón Amatriaín. Durant l'última meitat de la segona semifinal, la mida de les onades i la freqüència de les mateixes van disminuir considerablement, el que va afanyar un nou meeting entre la direcció tècnica de l'esdeveniment i els surfistes per estudiar les possibles condicions de la final.

Després d'arribar a un quòrum que certificava que les condicions mínimes d'onades de 5 metres no es donaven, l'organització decidia no desenvolupar la final i atorgar els premis a la Millor Ona i el Wipe Out (caiguda extrema) més espectacular els quals recaurien en el portuguès Joao Macedo i el càntabre Dani García, respectivament. El lliurament de premis, celebrada al voltant de les 4 de la tarda i amb la presència del regidor d'Esport de l'Ajuntament de Santander, Luis Morante, i el responsable de màrqueting de Quiksilver, Daniel Dumig, serviria per posar punt i final a la competició . Si bé les condicions de les ones en aquesta quarta edició no han permès el desenvolupament del Quiksilver La Vaca Gegant-Big Wave Contest Invitacional-, l'organització fa un balanç molt positiu de l'esdeveniment. Esperem poder comptar l'any que ve amb tots els ingredients per desenvolupar un gran esdeveniment.

+ RESULTATS (Expression Session):
>> MILLOR ONA (2.000 euros): Joao Macedo (Portugal).
>> Wipe OUT (500 euros): Dani García (Espanya, Cantàbria).

+ LLISTAT DE PARTICIPANTS:
> >Jeremy Johnson (Sudáfrica).
> >Joao Macedo (Portugal).
> > Eric Rebiere (Francia/Brasil).
> > Ibon Amatriain (Esp/Euk).
> > Al Mennie (Irl).
> > Pilou Ducalme (Francia).
> > Andrew Cotton (UK).
> > Asier Muniain (Esp/Euk).
> > Pablo Solar (Esp/Cnt).
> > Dani García (Esp/Cnt).
> > Michel Velasco (Esp/Cnt).
> > Raúl García (Esp/Cnt).
> > Indar Unanue (Esp/Euk).
> > Davis Echagüe (Esp/Cnt).
> > Dani Pablos (Esp/Cnt).
> > Óscar Gómez (Esp/Cnt).

L'arribada d'un potent swell podria donar llum verda a la celebració del Quiksilver in Memory of Eddie Aikau.

La formació d'un potent swell al Pacífic, que s'espera que copegi el North Shore d'Oahu dijous, podria permetre la celebració del Quiksilver in Memory of Eddie Aikau per segon any consecutiu. Encara hi ha dubtes si les prediccions es materialitzaran en els 20 peus (6 metres) mínims necessaris per a la celebració d'aquest esdeveniment, però l'organització de l'esdeveniment ja està alerta i fent un seguiment de l'evolució d'aquest swell que s'espera que arribi a Hawaii el dijous 20 de gener. El Quiksilver in Memory of Eddie Aikau és una competició d'onada gran d'un dia, en què es participa per invitació de l'organització de l'esdeveniment. L'última vegada que es va celebrar va ser el 8 de desembre del 2009 amb onades de 6 a 7,5 metres i va vèncer el californià Greg Long.

La història del Surf es remunta a fa més de 500 anys a les Illes de Polinèsia. L'explorador anglès James Cook va arribar a les illes de Hawaii en 1778, i amb això una repressió de les cultures autòctones, de manera que l'esport va començar a perdre auge. No va ser fins poc després d'iniciat el segle XX que es va recuperar gràcies a l'interès de turistes i militars nord-americans a l'illa (recordem que el complex portuari Pearl Harbor s'ubica en aquest arxipèlag). Altres versions indiquen que després que els pobladors de les illes assassinessin a Cook i part de la seva gent, els descendents dels reis hawaians es van ajuntar per reprendre l'hàbit de muntar les ones. Va ser a la platja Waikiki, a la costa sud de l'illa Oahu que un grup de 10 persones, entre elles Duke Kahanamoku, considerat el pare del surf modern, reprenguessin la vella pràctica prohibida pels europeus. Anys més tard es va fer popular a les costes de Califòrnia i després d'Austràlia, estenent així al que coneixem en l'actualitat. Per a la data hi ha moltes variants de l'esport amb la inclusió del vent com Kitesurf i Surf de vela, i altres terrestres com l'skate i snowboarding.

Per la dècada dels 60, ja el surf era conegut en diversos països dels cinc continents. A Llatinoamèrica, Perú i algunes zones de Xile, com Pichilemu, repunten en la pràctica. A Veneçuela, encara que es dóna més el Kitesurf per les condicions del vent, generalment es practica a la costa centre-oriental del país, per ser els llocs més idonis quant a les ones. Com bé diu Arianna Quintero en el seu llibre Guia Extrema (2007-08), en el nostre territori la temporada d'onades s'aplica de novembre a abril, gràcies a les corrents freds que vénen del nord. D'agost a novembre, l'època de vacances, per a aquells que encara poden donar-se aquest luxe, és la temporada d'huracans a l'oceà Atlàntic, el que provoca bones ones en el carib, i per tant, en les costes veneçolanes.

http://www.youtube.com/watch?v=lm92I92z8Fs